Aquest dies, ahir tot just, vam complir els 5è aniversari de la invasió/alliberament(?)/guerra de l'Iraq. Ens hi vam oposar de forma contundent. Vam fer cassolades, manifestacions impressionants (entre 50.000 i un milió i mig segons les "fonts" -poso cometes perquè amb la sequera no voldria malgastar-ne cap en aquest comentari) i també grans declaracions no només a favor de la Pau, sinó sobretot contra els qui consideràvem que eren -i ho eren- els culpables de tanta injustícia. I així vam cridar contra Aznar, contra Bush, contra els EEUU -confonent com sempre govern i país-... Sí realement ara més que mai és clar que més que manifestacions a favor de la Pau, eren contra persones i ideologies. Darrera el NO A LA GUERRA, ara amb tristor em pregunto més que mai si no vam ser manipulats a partir de les antipaties que sentim sobre personatges i institucions que, d'altra banda, tampoc han posat gaire difícil que algunes persones els hi tinguem aquest sentiment de rebuig. No obstant, deu ser molt humà, o si més no molt europeu, o molt mediterrani, o molt hispànic, o molt català, o molt de casa, això de manifestar-se contra en comptes de manifestar-se a favor. De fet, només cal veure un partit de futbol in situ, o en un bar, i veurem que les manifestacions escoltades són més aviat per faltar al respecte, queixar-se o maleir, més que no pas per animar, reconèixer o agrair alguna acció que haguem observat o que desitjaríem observar en breu -la més curta: el gol-.
El que em fa pensar així és que amb tot el que està passant al Nepal, manifestar-s'hi significaria anar en contra de Xina, dels comunistes, dels anticapitalistes, dels qui van a celebrar la propera Olimpiada -un Corte Inglés esportiu on en comptes de dir Ja és primavera ens criden que també per necessitats publicitàries/financeres Ja és hora de fer veure que tot va bé i no ens amargueu la festa-. A veure si descobrim que la majoria de multinacionals americanes (a banda d'europees i asiàtiques) són al darrera que els Jocs siguin un èxit comercial, potser així algú començarà a mobilitzar-nos contra el capitalisme invasor americà i, finalment, fotarem cas dels nepalís que van morint en silenci sota la tenebrosa ombra xinesa.
Reconec, per obvi, que el tema no és senzill. Però tremolo de veure que sí és molt clar: digues contra qui vas i et diré si em mobilitzo. Trist? Doncs al Nepal, a l'Iraq, al Darfur o a Somàlia encara hi ha més gent trista, encara que a alguns la mort els hi guarirà la tristor aviat...
Finalment, simplement justificar el símbol de la Unesco que presideix el comentari. Potser amb la cultura -fruit de respectar les existents que respecten els Drets Humans- podríem aprendre a animar, respectar i millorar allò en el que creiem, més que no pas mobilitzar-nos per anar contra el que discrepem. Potser val la pena anar a favor de la Pau on sigui, per així condemnar la guerra no importa a on ni de qui hi participi...
Ara bé, i permeteu-me una mica de cinisme final per a no caure en una inocència que provoqui incredulitat en allò exposat, em semblarà bastant difícil que tot plegat ho aconsegueixi la UNESCO, doncs depèn de donacions governamentals i el seu principal -i de llarg- benefactor són els Estats Units d'Amèrica, que ja ha amenaçat en més d'una ocasió de retirar el seu suport a aquest organisme si no actua... com cal.
