Després de patir els imponderables internàutics i veure com el meu blog desapareixia en la immensitat de la xarxa amb el meu (ex) servidor (sic) de Servidores.com (RIP). I escriure això em recorda que encara que diguin alguns, i la seva part de raó tenen, que la realitat no existeix (però sí que hi és), el que veig clar és la quantitat de parèntesis que ens envolten. Cada passa que fem sembla acompanyada d'aquest aclariment ara supreflu, ara necessari, altrament imprescindible per al nostre ego explicatiu i vital. I clar, potser el parèntesi és la vida. Potser som un parèntesi de la realitat on punts i comes no són sinó els veritables substantius sense verb i amb una inflació adjectiva notable. En fi, que vist el que hi ha, per què no utilitzar el rosa?
4 comentaris:
Benvingut a aquest nou `moment de l ateva vida, doncs!
Doncs no estic molt segur del que voldràs dir amb això d'aquest "nou moment", però tingues clar amic que la vida no és més que un seguit de nous moments als quals volem donar sentit. Clar que el problema, entre altres, són els prejudicis i els estereotips... Només cal veure com, per triar el rosa, més d'un o una que no em conegui treurà conclusions equivocades. Reivindico poder utilitzar qualsevol color, tot i que reconec que aquest rosa és més provocador i equívoc. Reivindico que deixi de ser-ho amb la mateixa vehemència que voldria que l'accés a la cultura deixi de ser un privilegi o que la cultura de massas deixi de ser una massa aculturada. Tanmateix, això sí, gràcies per la benvinguda jecu, sempre som arribant a algun lloc, no? Encara que com bé comentes al teu blog, no tothom és ben rebut...
Rosa? rosa es un color igual que el negro,porque si vemos a un hombre vestido de negro, nos preguntamos ,se la ha muerto alguien? o decimos que bien le sienta,pero si vemos a un hombre vestido de color rosa ,se dice ese es marica,que tonteria mas absurda ,ambos son un color y todos podemos elegir el que mas nos guste sin pensar que este es para esto y esto para aquello ,cuanto prejuicio hay en esta vida.VIVE Y DEJA VIVIR.
Benvolguda Luz, quantes ximpleries ens ensenyen i després costen d'oblidar, veritat? Això dels colors n'és només una evidència, una mostra de com podem ser mal educats en un món on, com ja he dit en alguna ocasió, l'educació preocupa ben poc: ocupa, i gràcies.
Publica un comentari a l'entrada