En realitat no sé quin sentit tenia per als qui ho celebren la desfilada militar i la celebració d'aquest 12 d'octubre. Ja porten fent hispanitat des què va començar tot això de l'estatut, que en el fons és la cosa més light de les light a les que podríem aspirar. Ja fa vint anys deia a les aules, el llibre de text també, que vivíem als països catalans. Llavors, també hi havia oposició, però ara ja ni ho diuen els llibres ni ho defensen els electes (si més no en veu alta). No importa. Ni m'importa. Ho puc entendre. El que no entenc és la impunitat de la postura carpetovetònica de la caverna mediàtica (i sé que quan escric això ja se'm posicionarà més d'un). Si en comptes de Catalunya es parlés d'una colònia els comentaris serien els mateixos. Què s'han pensat aquests indígenes! A on van? Qualsevol dia...
Bé, doncs bona part dels indígenes, si ens creiem això de la democràcia, han triat a través dels seus representants legals, una forma de ser. De fet, han escrit el que són. No és tan terrible.
La llei de punt final, la tàbula rasa que va ser la transició amb els franquistes, la negació de criminals de guerra després de 40 anys de dictadura ha originat que a nivell d'educació encara existeixin tics mesetaris i perifèrics no corregits. Que n'hi per a tots.
Aquest estatut, més enllà del paper i del contingut, és una oportunitat d'entesa. I, si més no, ja està sent una oportunitat per a treure màscares. O no és una màscara el que porten alguns dirigents de signe contrari amb una coincidència nacionalista notable? Nacionalista espanyola, és clar. I no és dolent que la tinguin. I és clar que és lícit que la mostrin. Però ni és bo ni és lícit que pensin que són els únics en mostrar el seu sentiment nacional. I aquest és el problema. No van ser educats realment en democràcia. No hi creuen.
Bé, doncs bona part dels indígenes, si ens creiem això de la democràcia, han triat a través dels seus representants legals, una forma de ser. De fet, han escrit el que són. No és tan terrible.
La llei de punt final, la tàbula rasa que va ser la transició amb els franquistes, la negació de criminals de guerra després de 40 anys de dictadura ha originat que a nivell d'educació encara existeixin tics mesetaris i perifèrics no corregits. Que n'hi per a tots.
Aquest estatut, més enllà del paper i del contingut, és una oportunitat d'entesa. I, si més no, ja està sent una oportunitat per a treure màscares. O no és una màscara el que porten alguns dirigents de signe contrari amb una coincidència nacionalista notable? Nacionalista espanyola, és clar. I no és dolent que la tinguin. I és clar que és lícit que la mostrin. Però ni és bo ni és lícit que pensin que són els únics en mostrar el seu sentiment nacional. I aquest és el problema. No van ser educats realment en democràcia. No hi creuen.
Per acabar. No parlin de la Constitució. Respetint-la. Mirin un diccionari, el de la Academia de la Lengua Española val. Busquin nación. Després mirin Catalunya. Quin és el problema?
2 comentaris:
Hola!!! Torno a ser la Dimonieta, com pots veure estic molt interesada en la teva pàgina, hi vaig entran de tan en tan pet veure que hi has afegit.
Moltes gràcies per contestarme al meu comentari de l'altre dia!
Això que has escrit és exactament el que jo volia donar a entendre l'altre dia, però jo no vai trobar les paraules adeqüades perquè ningú "hem menges" i és que diguessim que sembla que no estiguem en un país lliure on cada un pot expressar el que vol, i jo tampoc vui ofendre a ningú..
Hem sembla que no anem bé per aquest país, no entenc com la gent pot tenir el cervell tan petit o per dir-ho d'una altre manera tan tancat, sense poder mirar cap a altres punts de vista..
Et vui comentar que l'altre dia vai estar parlan amb un musulmà amic meu, després de molta estona parlan, vam arribar al tema de les torres bessones i l' 11 de Març, la seva resposta va ser que alló s'havia fet perquè s'havia de fer, que no teniem cap dret a queixar-nos perquè nosaltres ens ho haviem buscat, sincerament aquest comentari hem va deixar molt que desitjar, simplement el vai mirar els ulls i li vai dir q per a mi la conversa havia acabat, vaig marxar, però en el meu cap només corria la idea de com la gent pot ser aixì, com poden arribar a tenir aquesta manera de pensar, ningú es mereix la mort (no discutirem qui si i qui no..)però crec que aquellas persones que estaben treballan a la seva oficina, o que simplement agafaven un tren per anar a fer la seva feina de cada dia no eren culpables de tots els mals que puguin estar causant tots aquets partits polítics, que només es preocupen per si Catalunya els hi deixa administrar els calers o no.. Que es comencin a preocupar del petroli que va deixar anar el prestige a les costes gallegas, que es preocupin de aquestes bandes terroristes que només fan mal als que no els hi volen cap mal..Per això jo pregunto: De que ens "serveixen" els polítics?
Un petó ben fort Somuf! (dimonieta.lamevaweb.info)- aquesta es la direcció del meu blog! (no hi afegeixis ni www ni res posa-ho aixì tal qual t'ho he escrit!! Fins la pròxima!!
Dimonieta, estic agraït per les teves visites i coincideixo en tu en bona part dels teus comentaris. Pel que dius del que va dir el teu amic musulmà estic amb tu que no hi ha res que justifiqui una sola mort. Cap. Voldria però fer una petita reflexió. Quan els morts sempre cauen del mateix cantó puc entendre, que no justificar, que qui sempre està rebent tingui inicialment la reacció del teu amic s'havia fet perquè s'havia de fer, que no teniem cap dret a queixar-nos perquè nosaltres ens ho haviem buscat Crec que ningú busca patir un 11 de març, com tampoc ningú buscar camps de refugiats afamats, murs que encerclen la pobresa o invasions per petroli en nom de la llibertat. Vaig ser a Madrid a poc dels atemptats. Vaig anar amb uns alumnes de Batxillerat. Les parets encara cridaven. El drama encara respirava i les nostres cares trencaven el silenci amb el soroll de més d'una llàgrima. Però és injust, sí injust, pensar que només nosaltres tenim dret a plorar. I això no ho dius ni tu, dimonieta, ni jo, pobre de mi, ni tampoc el teu amic crec que només els musulmans en tenen dret (encara que darrerament tinguin més motius que nosaltres per fer-ho).
Crec que el teu amic, i segueixo escrivint amic perquè potser la conversa no s'ha acabat, no té raó. Com bé dius ningú es mereix la mort (no discutirem qui si i qui no..). Potser fes-li entendre al teu amic que també et sap greu que la gent mori tingui la religió, color de pell o diners que tingui. Potser pensa, equivocadament, que no et fan mal els seus morts. Potser és això. Potser simplement hem d'aprendre a compartir el dolor pels morts per a sentir-nos més a prop, més vius.
En fi, ja em diràs. Sobre els polítics... haurien de servir. Haurien. M'entens, oi?
Publica un comentari a l'entrada