Maltractes sense vida

Silenci. Ja no sent sinó el record. La porta ha quedat mig oberta. Delata amb la inèrcia d'un moviment agonitzant que algú acaba de sortir.

Sortir? Fugir. Sempre fugen els forts. Els febles resten enrere. Arraulits. Somicant. Mirant la porta de sortida, tot esperant que es tanqui i així comprendre perquè resten immòbils, sense esma de partir.

Partir? Enganyar-se. Quan una víctima fuig sovint canvia el context del seu patiment, de la seva desgràcia. Però, essent víctima, hi troba nous botxins, nous torturadors de la seva trista vida.

Vida? Estada. Hi qui només roman per aquí o per allí. Com ella. Estesa i estomacada mentre vol aixecar-se per tancar la maleïda porta i sentir-se segura.

Segura? Temerosa. Temerosa que torni de nou per haver oblidat llençar-li algun objecte més, algun cop més o, el pitjor, algun improperi més que li recordi que és de la seva propietat.

Propietat? Pis. El pis on ara jeu i que van comprar tot pensant en tenir junts un futur.

Futur? Fotuda. I enganyada,. I rendida davant una realitat que no és sinó l'antítesi de tot allò que un dia va gosar somniar.

Somniar? Fugir.

Fugir enganyada en l'estada temerosa en un pis fotuda per no poder fugir.

Tot per no partir en vida ver la segura propietat d'un futur.