Qüestió de valors

Raó núm. 40. Perquè l'Espanyol-Barça no es juga fins a les 22:00

Deixar d'anar a una manifestació perquè fan un partit de futbol entre l'Espanyol i el Barça televisat en obert pot ser poc defensable i fàcilment atacable. No convocar una manifestació a la mateixa hora que un partit d'aquest tipus indica inicialment pragmatisme i visió de futur, tot i que també justifica que posa en qüestió aquesta i qualsevol altra manifestació. Qüestió de valors...

Quina manifestació aconseguiria buidar l'estadi i apagar les televisions d'aquest país a la mateixa hora que es realitzés? Quin tipus de manifestació ompliria el carrer, fes el temps que fes, i buidaria les llars -no per hipoteques impagades-, apagaria els llums de les cases -sense la col·laboració d'Endesa- i portaria tothom al centre de la ciutat -sempre i quan no vinguessin en tren-? Deixo un temps per pensar.

Ja ha passat el temps. De fet han passat els anys. Més enllà d'algun estudiant de batxillerat o alguna persona amb estudis o sense alzheimer, poc saben que va haver al 1917 una vaga històrica. Com també va ser històriques altres mobilitzacions que, en moment de produir-se, van fer pensar a qualsevol empresari d'espectacles que no era el dia ni el moment d'obrir, que la gent no vindria.

Ara passa al revés. El convocant de la manifestació mira el calendari, la cartellera d'espectacles, la graella televisiva i alguns altres factors que de ben segur s'escapen a qui subscriu -no pas a qui llegeix, a qui considero per se més intel·ligent i espavilat, o espavilada, com si fos un basc o una basca-. No importa el motiu ni la causa. Amb l'estómac ple no es fan les revolucions, i aquí, encara que hi ha un 20 % de famílies que viuen sota el llindar de la pobresa, ja voldrien altres ser com els nostres pobres...

I escrivint, escrivint, encara no he parlat de futbol. Bé, tampoc he parlat de toros. Ni de Gran Hermano. Ni de Magdalena Álvarez, una ministra de Foment que és tota una "pichichi" de la lliga española, una lliga que, no ens enganyem, no la guanyarem, desenganyem-nos. Potser no és la nostra.