Avui hem anat en família a la mani de BCN (o hi havia més gent de comarques que camacos, per cert). Sorprenent (o no) la manca de coincidència en les xifres. Els organitzadors un milió (que després han deixat en 700.000). La guàrdia hurbana (li poso la hac perquè em multin per incívic i segueixin recaptant...) 75.000 (i això que en Clos els hi ha dit que tampoc es passessin retallant). I el millor, TV3, que no ha tret ni una sola imatge de la mani en pla general. És a dir, que no s'ah vist un sol pla de tota la mani al llarg de la Gran Via, fet que ens hagués tret de dubtes...Tanmateix, 75 o un milió, ho hem cridat, som una nació!!!
D'altra banda hagués preferit una convocatòria sense cap partit, em sobraven les sigles (en aquest cas d'ERC). Ja era prou evident que CiU quedava fora (genial jugada Mas per acaronar el poder amb una baixada de pantalons coherent amb l'ideari del partit -Conveniència i Unió-), els socialistes es posaven nerviosos (mira que si el PSOE s'enfada... al PSC li faran pam-pam al culet...), IC ben bé ja no sabem què pensar (podem preguntar a en Saura, que segur que volia i dolia...) i, naturalment, el PP, present a la mani en el record "estimat" de tots els qui hi érem (era un bon dia per recollir signatures a la Gran via, sr. Rajoy). I és que avui havia de ser el dia dels ciutadans i, no ens enganyem, en el fons, 75 o un milió, 4 gats potser per a alguns i una prova immensa d'insatisfacció i sentiment de traició -un cop més- per a altres. Però no és quantitat, és la qualitat d'un poble que, sense ser 6 milions, sí té el sentiment de ser una nació, pesi a qui pesi, i no mereix constar a un preàmbul d'un Estatut que, com a dit el Teatre de Guerrilla, tornarà a casa amb les tapes a més estirar. Sincerament, cada vegada m'estan posant més difícil entendre què és el que guanyo essent espanyol. I ho dic sabent que segurament moriré amb el mateix DNI, no el canviaran, però també amb el mateix cor, i això sí que mai tampoc ens el podran podran canviar: clar i català.
2 comentaris:
Ya sabes que en esto no coincidimos. A mí me gustaría morir sin DNI de ninguna clase, sin banderas, sin fronteras, sin trincheras, sin aduanas, sin himnos (bueno, el del Barça como mucho, jejeje)...A mí me gustaría morir en un mundo libre, aunque ya sé que a eso se le llama paraíso terrenal.A él aspiro, el expulsado quiere regresar.
Ya sabes que en esto no coincidimos...y, sin embargo, es bello ver a la gente desfilando jubilosamente. A ver cuándo lo hacen/hacemos para reclamar cosas que realmente valgan la pena, que nos hagan libres.
Una abraçada, company. De un xarnego.
Ep, cap problema, company, ja ho saps. Si a mi també m'agradaria que no hi hagués fronteres, ni aranzels, ni banderes... Però mentre no sigui així, bo és manifestar-se sota la bandera del dret a demanar que tothom pugui ser com és (ja sigui una persona o un col·lectiu). Per això si em busques un altre dia potser em veus a una altra mani pels drets dels gais, o a favor dels immigrants (tant de bo algun dia també siguin xarnegos com ho som ho hem estat molts en algun moment, ara no arriben ni a aquesta categoria...).
En fi, que si per nosaltres fos ni hauria hagut mani, ni tampoc problemes per ser com som. Però no estem sols, amic, no estem sols...
Publica un comentari a l'entrada