La veritat és que em solidaritzo amb un danès que un dia se li acut fer un acudit en què hi surt una imatge del profeta Mahoma, personatge històric que mereix el meu respecte i que és venerat per molta gent, bàsicament musulmana. I em solidaritzo amb ell, no sé qui és ni massa les seves intencions, perquè només hi vull veure algú que va voler fer sonriure o criticar determinades situacions amb un dibuix que, ho digui qui ho digui, no té la intenció ni de ridiculitzar, ni d'insultar, ni de buscar el sarau que s'ha muntat. Sobretot en un dibuix publicar ara ja fa més de 4 mesos...
Reconec que com a cristià no puc criticar, sense que m'esquitxin justament, que el fanatisme religiós arribi als extrems que estem veient en diferents mitjans. Però fins i tot quan hi havia gent, i no fa gaire, que beneïa les execucions i els desmans dels vencedors d'una guerra civil que van fer molt seva. I els efectes perduren quan s'escolten alguna emissora episcopal, propietat dels bisbes, vaja, convidar a la santa creuada contra els nacionalismes perifèrics en nom de la (sagrada) unitat de la Pàtria (en majúscules, com Déu). No vull pensar que passaria si aquesta ràdio fos d'un grup d'Imans i des de les seves ones es defensés el retorn a un Al-Andalus culturalment molt superior a les essències copenianes (que no coperniquianes, ja que per alguns la terra encara és plana, com el seu encefalograma...). Bé, doncs malgrat això, la veritat és que fins i tot en aquestes èpoques més fosques hi havia cristians que dissentien i desaprovaven aquestes accions, tot i que privadament sovint (la dissensió i el càstig caminaven plegats). Així doncs, no veig just posar en el mateix sac tots els musulmans. Al cap i a la fi, habiten uns països on els seus governs se semblen a alguns que vam patir per aquestes contrades no fa tan de temps, i per tant dissentir del fanatisme oficial pot fer perillar les seves vides. De fet, si se'm permet, quan va morir Franco van desaparèixer molts franquistes. Espero que no hagi de morir ningú, però d'alguna manera... no tothom sembla ser igual tampoc per aquelles contrades orientals.
Per això, avui, em sento musulmà. Un musulmà que potser no s'atreveix a fer bromes amb el seu profeta, però que considera més important apartar la seva religió de l'11-S, o de l'11-M, o de qualsevol forma de violència. Perquè l'Alcorà, com la Bíblia dels cristians, diu el que volguem sentir, tot depèn de la pàgina que triem i, naturalment, de qui ens la interpreti.
Musulmà i danès... mala peça al tel·ler pels temps que corren o, per què no, un futur imperfecte... avui. Temps al temps.
Nota final: per als grans crítics de les religions, si us plau, no oblidin que persones com Stalin, Lenin o Mao van pelar molta gent abans del que es triga a dir amèn Jesús. Què sols es trobaran quan no tinguin religió a la que culpar (com altres quan no en tinguin una per aprofitar-se'n, és clar...). A veure si tots plegats ens deixen en Pau... Déu meu.
7 comentaris:
Pues yo creo que toda persona que responde a todo con violencia,no es digno de tener fe ni en mahoma ni en nadie,a donde vamos a llegar si por todo se piensa en matar?Estamos locos? No creo que el que hizo el dibujito pensara en ridiculizar a nadie ni a nada,solo fue una tonteria de la cual esta arrepentido ,pues si tanto quieren a su mahoma que le recen a el y dejen de armar el follon.
I estic totalment d'acord amb tu, luz, però penso que perquè hi hagi musulmans que s'equivoquin i facin servir la violència no vol dir que tots els musulmans siguin igual. Això és el que volia dir, potser no ho vaig deixar prou clar. Repeteixo que he parlat amb algun musulmà molest amb la vinyeta, però que en cap cas justifica la violència. Estem d'acord.
Hola, somuf, he vist que tens un enllaç del meu blog, però veig que hi ha una errada: la tal mar és la del blog "gumets", de manera que, en tot cas, hi hauries de posar "vigilant". En fi, només és un suggeriment, sobretot perquè no hi haja mal entesos.
La veritat es que tens raó Pani. El que em fa llàstima es que defenseu a una majoria d'assasins sanginaris que només pensen en matar i en buscar qualsevol excusa per actuar violentament. No volen que quan anem al seu pais ens acostumem a ells doncs ells també ho haurien de fer amb nosaltres, es molt fàcil posar-se la paraula racisme a la boca, oi?
Doncs no m'importa molt tenir o no la raó, però sí que algú com tu (no sé qui ets, perdona) pugui pensar que defenso a "una majoria d'assasins sanguinaris que només pensen en matar i en buscar qualsevol excusa per actuar violentament una majoria d'assassins". Mai defensaré ni justificaré una sola mort. Cap idea val una vida, per molt romàntic que sembli... I menys, per tant, defensaré qui és capaç de treure-la. Sento que t'hagi semblat el contrari i espero que ara estigui més clar... Tot i que en el primer text ja intentava deixar clar, potser no tant com pensava, que ser musulmà no vol dir està d'acord amb tots aquests actes violents. Com ser basc no vol dir ser de l'ETA, ni ser nord-americà ser un imperialista. Hi ha molts musulmans, bascos i nord-americans que no estimen la violència que practiquen al seu costat, no creus? I gràcies per dir la teva, crec que ha servit per deixar-ho més clar...
Moltes gràcies per contestar-me, ara estic més satisfet de la teva resposta, ja que no em quedava suficientment clar. Gràcies, Pani, bon treball.
Te copio la columna que Eduardo Mendoza escribió el lunes en El País:
"Sumo la mía a las opiniones expresadas estos días sobre la crisis de las caricaturas de Mahoma, porque pocas cosas tengo claras, pero ésta sí.
Estoy de acuerdo con los que reclaman más respeto hacia los sentimientos de los islamistas. Pero no estoy de acuerdo en la forma de manifestar este respeto. Parto de la base de que no se debe coaccionar a ningún medio de expresión que quiera hacer chirigota de Mahoma o de quien sea, santo o laico, vivo o muerto. La libertad de expresión no consiste en decir lo que a uno le apetece, sino en aceptar que los demás hagan lo mismo, nos guste o no. Y obtener esta libertad ha costado muchas cabezas y muchas miserias. Hay que respetar los dogmas ajenos, pero los nuestros, también, y para mí la libertad de expresión es tan sagrada como puede ser Mahoma para el imán de Elsinore.
De modo que adelante con las caricaturas y tres hurras por Charlie Hebdo. Si por esta causa algunos quieren dar brincos, pegarse puñetazos en sus propias cabezas y amenazar al mundo, son muy libres de hacerlo. Yo les sugeriría que en vez de canalizar sus lamentos y su rabia hacia los excesos de nuestra libertad, los canalizaran hacia los defectos de la suya, pero allá ellos.
Comprendo la preocupación de los gobernantes que ven venir el lío y piden comedimiento, pero argumentar que no se deben hacer según qué cosas no porque estén mal, sino porque otros se pueden poner de los nervios, es tratar a estos otros como si fueran el tonto del pueblo, cosa que en este caso puede parecer justificada, pero no lo está.
Los mahometanos no son unos desequilibrados. Ciertas manifestaciones públicas, de las que el terrorismo es la más aparatosa, contaminan en el imaginario colectivo a la comunidad de donde surgen. El respeto nos impone luchar contra esta generalización.
Me niego a que me identifiquen con las torturas en Abu Ghraib y me niego a pensar que todos los musulmanes se traen un mal rollo con Mahoma. Unos cuantos sí. Es su problema. Si nos los traen a casa, garrotazo y tente tieso.
Al margen de esto, no tenemos por qué ejercer unos miramientos que tienen algo de paternalista y de colonial. Que cada cual en su casa haga lo que quiera, incluidos los daneses. No se van a pasar la vida viendo películas de Dreyer."
*Eduardo Mendoza
de El País de Madrid
Un abrazo, company
Publica un comentari a l'entrada